El carrer de Mar és un dels carrers principals
de la ciutat de Badalona. Enllaça la Plaça de la Vila amb la Rambla, just a
tocar del mar. Actualment aquest carrer, que pertany al barri del Centre, és un
eix comercial que connecta des del 2012 amb el Port gràcies a la construcció
d'un nou tram del Passeig Marítim.
Historia
Tradicionalment, Badalona havia estat recluïda
al nucli de Dalt de la Vila, però és durant el segle XVIII, a redós de la
industrialització barcelonina, en què comença a créixer cap al mar.La via
principal que uniria aquests dos nuclis va ser el Camí de Mar (actual carrer de
Mar), començant a urbanitzar-se aquesta zona costanera formant el nou nucli de
"Baix a Mar". Aquest procés de creixement de la ciutat va propiciar
l'aparició de les típiques cases badalonines i els seus populars badius.
Entrada lateral del Teatre Zorrilla i antic
Cine Aya.
Vista de la drogueria Boter
Vista de la farmàcia Serentill
El carrer ha tingut al llarg de la seva
història incomptables botigues i establiments de tots els tipus possibles.
Alguns dels comerços més coneguts foren ca la Quima Llaunera, que després
passaria a ser els magatzems Deulofeu, la Moda o la ferreteria Badalonesa.
Altrament, alguns establiments han aconseguit mantenir-se al llarg del temps.
Entre aquests es troben la Farmàcia Surroca, actualment la més antiga del
carrer, fundada el 1878, la farmàcia Serentill, la drogueria Boter, la
bomboneria de ca l'Almera i la Sirena.[3][4] Fins fa poc també s'incloia la
pastisseria Ventura, que va tancar l'1 de juliol de 2012, després de més de
cent anys de servei.
A més d'un eix comercial important, el carrer
era una de les principals zones lúdiques de la ciutat. Malgrat no ser una zona
de vianants, era una de les zones preferides dels ciutdans per a passejar-hi i
fer una parada per prendre alguna cosa a diversos bars i cafeteries que van
ocupar els seus locals com can Punt, can Martri o can Misèries.[3] L'any 1969
va ser reurbanitzat per convertir-lo finalment en un carrer per a vianants,
sent inaugurat el 20 de desembre d'aquell mateix any.[6] Cal esmentar també una
gran presència de teatres i cinemes durant molt de temps, des de la fundació
del Teatre Zorrilla el 1868, que més endavant va funcionar com a cinema,
prenent el nom de Cine Aya durant la dècada de 1950. També al 1887 es fundà el
Teatro Español, que a més funcionava com a sala de ball, anomenada La Verbena;
anys més tard el mateix local l'ocuparia el Cinema Nou entre 1915 i 1934, en
què es trasllada a un altre número del mateix carrer, això no obstant, el local
continuà ocupat per la seu de la Lliga Regionalista, i passada la Guerra Civil
l'ocuparia la Falange i, a partir dels anys cinquanta, el cinema Verbena.[3]
Encara es conserven un bon nombre d'edificis
de principis del segle XX, tant construïts com remodelats, molts dins de la
línia modernista o bé de l'art déco, principalment dels arquitectes Joan Amigó
i Barriga i Joan Padrós i Fornaguera,[3] que conformen gran interès com a
conjunt urbanístic, juntament amb els carrer adjacents que conformen el primer
eixample badaloní. Alguns edificis estan inclosos en l'Inventari del Patrimoni
Arquitectònic Català són la Casa Prat, l'antiga ferreteria badalonesa, la
sabateria Gubern, la drogueria Boter o la farmàcia Surroca. Altres edificis
importants adjacents al carrer del Mar són per exemple Casa Clarós, també
anomenada Can Tanet, de l'any 1905, i la Casa Miquel Badia, del 1907, totes
dues obra de Joan Amigó. L'any 1919 va rebre el nom oficial de carrer Prat de
la Riba, malgrat que ja era conegut popularment amb el nom que ha acabat sent
el seu nom actual.
Rafaelhoteles:Hotel còmode, amb una habitació agradable i
més espaiosa en comparació amb altres hotels. Bona vista i neteja. Esmorzar
variat. En general un bon hotel, tant de pas com per estar diversos dies,
situat a les afores del centre.
