Roc i Pi

Vicenç de Paül Roca i Pi (Barcelona, 1780 - Badalona, 1852),[1] baró de Marmellar, fou un empresari i filàntrop, fill d'una família que havia fet fortuna comerciant amb Amèrica i establert, per retirar-se a Badalona el 1837, moment a partir del qual començà a exercir la caritat.

En el seu testament va deixar un important llegat als seus germans Joaquim i Raimunda, que en el cas que morissin sense descendència, la seva fortuna havia de passar “a la gent pobra, malalts i desvalguts domiciliats a Badalona”. Ambdós germans moriren sense descendència, però el testament fou impugnat per la família. Amb tot, finalment, el Tribunal Suprem ratificà el testament i la voluntat de Roca i Pi el 1886. Es constituí una institució benèfica amb les rendes de les propietats per als pobres de Badalona, administrades pel rector i vicari de Santa Maria, amic de Roca i Pi.

El 15 d’agost de 1894, dia de la Festa Major, la ciutat de Badalona, en agraïment, li dedicà un monument, a la Rambla, projectat per l’arquitecte Pons i Trabal, damunt de la qual es situà una escultura de cos sencer, obra de Torquat Tasso, que s’ha convertit en un dels elements més característics del passeig